Aquest cap de setmana s'ha inaugurat la Casa de l'Església del Bisbat de Sant Feliu de Llobregat. Un moment històric per al nostre bisbat, però també una oportunitat de valorar, i implicar-se, en la vida eclesial de la nostra diòcesi. Aquest bisbat de recent creació, que fa córrer tanta vida i que abasta un territori ample des de Montserrat fins a Vilafranca del Penedès, té ara l'oportunitat de continuar el seu arrelament i identitat pròpies per tal de poder fer arribar la Paraula de Déu, l'Evangeli de Jesucrist, a tots. És per això que si aquesta Casa és de l'Església dels pobres, de les famílies, dels humils, dels creients de carrer i també dels no creients, era necessària aquesta obra i tota aquesta despesa.
Si la Casa de l'Església serà un motiu més per mirar-nos el melic, per reunir-nos amb nosaltres mateixos i per tancar-nos en l'edifici que no es ajudi a sortir a fora, al carrer, a buscar l'altre, aleshores no és bona notícia aquesta inauguració.
En tot cas, estic molt satisfet per aquesta gran obra que pot ser un pas més per arrelar la nostra diòcesi en els territoris tan diversos que la composen. Sóc content de saber que la meva església particular, el meu bisbat, lluita i busca els mitjans per a poder trobar les maneres de fer arribar l'Evangeli arreu: als fidels, a les famílies, als nens, als joves, als pobres, als grans, als rics, als no creients, als creients d'altres religions, als immigrants i nouvinguts, als allunyats, als que tornen, als que venen, als que marxen... Perquè l'Evangeli de Jesús no és només per als que creuen ser els únics seguidors de Jesús, sinó també per a tots aquells que necessiten una paraula d'amor, de concòrdia, de perdó, d'acollida. Paraules, totes elles, que Jesús va donar al món, a cada persona humana independentment de les seves creences religioses o les seves inquietuds socials o polítiques. Ell només va tenir paraules de vida eterna per a aquells que se sentissin assedegats.
Si aquesta gran i bonica Casa de l'Església ha de caminar al costat d'aquest Jesús, jo celebro aquesta gran notícia de la inauguració. Si és el Poble de Déu i tots els fills i filles de Déu que viuen o passen per aquest territori, el destinatari dels serveis, endavant també!
Sigui com sigui, aquest és un motiu per a sentir-se satisfet de la nostra Església, i és també l'esperó clau per aconseguir cada dia implicar-nos més en una església que ha de ser sentida com a pròpia, i de tots.
Enhorabona!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada